Llega el año 1995 y Pepet será el encargado de realizar la Falla del Ayuntamiento de Valencia.
 |
| Falla Ayuntamiento 1995 |
Con su espectacular Sorolla , rematado con las dos mujeres que pasean por la playa de uno de los cuadros del mismo, Pepet vuelve a retar al equilibrio, y construye una Falla con temática valenciana idónea para la esta Plaza.
Pepet tuvo sus "mas y sus menos" con los técnicos municipales debido al gran riesgo del remate ,en este recorte de prensa lo podréis ver y entender...
Nunca sabremos lo que habría pasado si ese "dinosaurio" no se hubiera colocado .aunque yo creo que nada porque Pepet tendría la carpintería super calculada y estudiada y mas después de lo que le paso en el 93.
En las fotos de arriba podreis apreciar " el chorro" de pintura amarilla que había debajo de la cabeza de Sorolla.
Pepet lo pinta así para que cuando la gente visite la Falla, la vista le vaya directamente a el , que es lo que sujeta el "espectacular" remate.
Tras la cremá empieza un nuevo ejercicio fallero.
Llegamos al año 1996 y Pepet plantará otra vez en el ayuntamiento con una de sus "obras maestras".
Bajo el lema "De Valencia i dolces" Pepet planta otra falla super arriesgada , la falla del "caballo".
Para mi es una de las Fallas que mas me gustan de toda la historia por no decir que es la que mas me gusta.
 |
| Falla Ayuntamiento 1996 |
 |
| Detalle del "caballo" |
Veamos como nos cuenta esta falla y su "anécdota" nuestro querido Quino.
però és l' any 1996 quan “Pepet” deixa el seu segell
impregnat en la plaça de tots els valencians amb una verdadera obra d’art i
d’enginyeria. Un cavall de setze metres cavalcat per dos fallers era l’rematada
d’una falla increïble. En esta falla els problemes comencen des de l’inici,
l’esbós i el lema inicial no és del grat dels polítics municipals, que
consideren el projecte massa critic amb els problemes de la nostra agricultura
amb el mercat comú europeu. Després dels canvis pertinents el lema es queda com
“de València i dolces” fent referència les bondats de les nostres taronges,
així i tot “Pepet” aconseguix una certa càrrega critica en les escenes, on hi
ha al·lusions a les taronges d’altres països, al tracte del mercat comú amb la
nostra fruita, amb l’aparició de noves plagues i també a l’existència de
llauradors amics de les propietats d’altres. Esta falla ens va deixar dos
perles que passaren a la posteritat, la primera la va protagonitzar el
pirotècnic Vicente Caballer, que la nit de la crema mentres preparava la falla
interiorment, va rebre la reprimenda de “Pepet” perquè a causa de l’elevat pes
corporal del pirotècnic i a la rapidesa amb què es menejava dins del cavall,
feia que este es balancejara perillosament cap avant amb el conseqüent espant
del public que visitava en eixos moments la falla que va creure que tot es
vènia baix. Però la millor anècdota de totes va tindre origen en la visita de
sa majestat la reina Sofia a les falles de València, hores abans que la reina
disfrutara de la mascletada des del balcó de l’ajuntament, “Pepet” va rebre
l’orde que tapara les parts nobles del seu cavall, cosa que va causar en
l’artista una gran perplexitat, contestant amb la sinceritat que se’l coneix
amb la frase “ I ara com tape jo els ous del cavall”, la solució va ser ràpida,
amb l’ajuda d’una grua es va col·locar una xapa de fusta que tapara
temporalment la visió des del balcó municipal dels atributs del cavall, l’únic
inconvenient que va tindre “Pepet” és que la censura real l’haguera de pagar-la
ell de la seua butxaca. Ací va acabar la història de dos falles municipals que
per a molts han sigut les dos millors falles que s’han plantat en la plaça de
l’ajuntament.
 |
| Portada periodico ABC |
 |
| Foto Maqueta en taller dePepet |
Fotos sacadas del album bayarri ,del facebook de Jose Pascual Ibañez "Pepet" y del Forum Faller Independent.
CONTINUARA...
No hay comentarios:
Publicar un comentario