En 1997 hace la Falla Conserva -Berenguer Mallol
 |
| Falla Conserva- Berenguer Mallol 1997 |
En 1998 repetirá con esta comisión y también sera contratado por una gran Falla como es San Vicente-Periodista Azati.
 |
| Falla Conserva -Berenguer Mallol 1998 |
 |
| Falla San Vicente - Periodista Azati 1998 |
En 1999 plantará la Falla Club 53 de Burriana , donde en la foto podemos apreciar que su estilo de equilibrio y arriesgado lo lleva aún muy marcado.
 |
| Falla Club 53 de Burriana 1999 |
Bajo el lema "Micalet que gran eres" Pepet vuelve a la categoría de oro
 |
| Falla Reino de Valencia 2000 |
En el año 2001 Pepet repite con esta Comisión de Ruzafa, vuelve a ser contratado por la Falla Reino de Valencia .
Con el lema " Donanli canya" , Pepet vuelve a esta grandiosa demarcación
 |
| Falla Reino de Valencia 2001 |
El lema elegido para ese año será "El triunfo de San Miguel"
 |
| Falla Reino de Valencia 2002 |
En el año 2003 Pepet decide volver a retirarse de la sección especial y se dedicará hacer las siguientes Fallas.
 |
| Falla Ayuntamiento ( Burriana ) |
 |
| Falla Merce ( Burriana ) |
 |
| Falla La Carrasca ( Benicarló ) |
Bajo el lema "La que mes dóna , la dona" , planta esta Falla.
.jpg+21.JPG) |
| Falla Sueca 2004 |
És l’any 2004 quan “Pepet” fa la seua ultima incursió
en la secció especial, formant un singular duo amb Juan Carlos Molés, quan
realitzen la falla de Sueca-Literato Azorin, com molts van poder pronosticar
l’any va ser difícil amb moments tensos, que no van evitar que el mestre ens
deixara la seua ultima meravella arquitectònica, la falla era complicada des de
la seua creació, només “Pepet” era capaç d’aguantar un remat compost per un
tronc on es posava una gran au que suportava a unes quantes figures de grans
mides per tota la seua superfície. El lema de la falla era “la que mes dóna, la
dona”, amb eixe joc de paraules la critica era una alabança al treball de la
dona, al seu cor i a la seua importància. El moment cim va ser la nit de la
plantada, on el mestre va estar diverses hores per a aconseguir l’equilibri
adequat per a pujar i col·locar un remat compost per diverses peces totes
repartides de forma estratègica, va ser a altes hores de la matinada i baix una
finisima pluja quan “Pepet” va donar la seua clásica orde a l’operari de la
grua, eixe “Solta-ho tot”que fa que el sacabutx del remat entre amb tota força.
Eixa nit tots nos en vam adonar que la carrera d’un dels grans mites fallers
tocava al seu fi en les altes categories, tots els que estàvem allí disfrutant
d’eixe moment sabíem que un tros de la història de les falles de València es
difuminava en en eixa nit mítica i amb aquell “Solta-ho tot” “Pepet” ens deia a
tots adéu, com diuen els més romàntics les seues falles quedaren per a la
memòria de tots els amants dels monuments fallers, però la incògnita que tots
els anys teníem per a veure com ens sorprendria el mestre amb un altre joc de
riscos i moviments será difícil de suplir.
Hasta aqui fue lo que nuestro Querido Maestro Pepet planta en la categoria de "oro" , pero antes de despedirme, queria poneros esto del famoso articulo de Quino Puig.
No tot s’acaba en la ciutat de València, perquè
“Pepet” realitza les seues ultimes falles en pobles com Borriana i Benicarló, i
és en esta ultima localitat quan ens va sorprendre a tots per ultima vegada,
era l’any 2008 i “Pepet” va realitzar la seua ultima falla per a la comissió de
la falla Benicarló. A molts ens va donar l'impresió que el mestre volia
despedir-se amb tots els luxes, construint algo que ningú seria capaç de fer,
suportant algo que ningú mai havia sigut capaç de suportar, realitzant un
monument on el cos de falla era un gran bou que s’aguantava de les potes de
darrere, fent-nos recordar a l’elefant del Pilar o al cavall de la plaça de
l’ajuntament, amb la diferència que el bou suportava damunt de les seus banyes
a un cavall i este a un gran picador, és a dir que tot el remat volava fent
xixines les lleis mes elementals de la gravetat. L’expectació que crea a
Benicarló eixa falla és espectacular, es porta el primer premi, per tant el
dret de cremar la ultima, i allí en la cremada de la falla on tot el poble de
Benicarló es reunix per a veure on estava el ferro o l’acer que suportava
semblant animalada, la solució va ser ràpida i fàcil, en les cendres de la
falla només apareixia de metall els claus que el mestre gastava per a construir
les seues bigues de fusta, tota la resta era destresa i art d’un mestre
anomenat Jose Pascual Ibañez “Pepet que va saber convertir unes verdaderes
animalades en tota una lliçó magistral de l’art efímer de les falles.
Ha sido un orgullo para mi haber hecho este "articulito" sobre los años de Pepet en "especial",con el cual he podido aprender muchisimas cosas de El y poder conocer mas sus Fallas.
Quisiera despedirme dando las gracias a la gente que me ayudo a buscar cosas como fotos y demas, pero en especial a Quino Puig , una de las personas que mas admiro en este "mundillo" fallero que no dudó en darme información y cederme la mano....GRACIAS QUINO!!!
QUE EL AMOR POR LAS FALLAS Y TAMBIÉN EL AMOR POR "PEPET" NO DECAIGA NUNCA.
GRACIAS
FIN
Fotos sacadas del album Bayarri y del Forum Faller Independent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario